El final d'una etapa

Ara ja, acabades les eleccions, veient el triomf del PP només ens queda esperar a la investidura del govern a mitjans de desembre per veure com la dreta compleix les promeses del programa, però no n'han fet de propostes; el PP no ha dit que haurà de fer per pal·liar la crisi.

S'acosten temps de retallades socials, econòmiques i culturals. La marea blava portarà el descrèdit de la societat catalana i basca i, sens dubte, s'atemptarà de nou contra les llibertats d'identitat.

Potser la crisi provocada pel capitalisme sobreexplotat es curarà amb més capitalisme salvatge, deuen pensar, però això no treu l'imminent atac contra l'estat del benestar, la capitalització de l'educació, de la sanitat i de la cultura. I és per això que s'apropen temps encara més difícils, perquè el canvi només resideix en que els que ara actuaran a la dreta són de la dreta i no una falsa aplicació del socialisme i un exemple de mala gestió... Això no justifica la majoria del PP, però que ho justifica? Ens quedarem de braços creuats envers l'activitat de l'ex "Alianza Popular" (residu de la dictadura en la transició)? Els catalans es posaran d'acord per defensar la seva fiscalitat i identitat? Els bascos mouran fitxa? L'esquerra de l'Estat Espanyol s'oposarà fermament? Ara només queda esperar, romandre en calma i veure-les venir, preparar al jovent, del costat que sigui, per agafar les regnes d'aquesta situació desbocada. Al final el país serà nostre i els joves haurem de demostrar la capacitat que tenim per no repetir errors del passat.

El 20N ha estat la primera experiència des del prisma periodístic/comunicatiu dels nostres companys i nosaltres. Hem pogut veure, en una campanya francament monòtona, com la dreta ha pujat al poder. Hem estat atents als detalls i només podem dir tot està per fer i no sabem que és possible, tot està per veure.

Cesc Domènech i Martí Matute

La visió de Ricard Gomà - Entrevista

Ara ja s’ha acabat la campanya, el 20-N ha arribat al final i el PP s’ha emportat una contundent majoria de govern. Per acabar aquest seguiment electoral volem afegir aquesta petita conversa amb Ricart Gomà (candidat per l’alcaldia de Barcelona i membre del govern de l'ajuntament de Barcelona a l'oposició). Hem tingut una conversa amb ell i ens ha donat respostes a qüestions rellevants després d'haver-se acabat aquest període electoral.

Després del 20-N, vistos els 11 escons de la coalició d’esquerra verda, on quina situació es troba ara aquest grup parlamentari?

Vistos els resultats estem molt content, han estat els millors resultats de l’esquerra verda en tota la història, aquests 11 escons ens faran consolidar-nos com una oposició de pes.

I quins són els pilars d’aquesta oposició?

Principalment la nostre oposició es basarà en dos punts. Primer procurarem tenir una actitud contundent envers les polítiques de dretes, defensar l’estat del benestar, buscar el benefici social, defensar la identitat catalana, i després, com sempre hem procurat, oferirem una alternativa a la dreta, sigui qui sigui qui la proposi.

Per fer front a la dreta seria possible la unió total de l’esquerra d’aquest país per generar un bipartidisme que es pugui enfrontar a la dreta?

No caldria, un fet positiu en la política d’aquest país és el pluripartidisme, no caldria unir totes les dretes per a generar una oposició.

La coalició d’ICV i IU s’enfrontarà al PP al parlament. Mariano Rajoy avui ja ha confirmat que no donarà tolerarà o aprovarà cap mena de pacte fiscal amb Catalunya o Euskadi, ICV que defensa la identitat i benefici de Catalunya ha rebut i rebrà recolzament per part d’Izquierda Unida?

Sí, i en seguirà rebent. Iziquierda Unida recolza la proposta i la coalició després del resultats del Tribunal Constitucional reconeix i defensa el dret a decidir del poble català i per tant s’oposarà a les polítiques centralistes espanyoles. Això vol dir que estaríem d’acord de participar en una coalició catalanista per la sobirania ja sigui nacional o federalista de Catalunya.

S’ha vist en els últims mesos que la gent ha recolzat les polítiques d’esquerres, la gent ha donat suport al moviment 15-M  però el PP ha guanyat amb majoria. D’on ha sortit després de tot aquest vot del PP? Ha fallat alguna cosa en el bloc d’esquerres.

Realment el vot del PP només té 600.000 vots de diferència, no ha experimentat un creixement significatiu malgrat la victòria. Aquesta diferència de vots (la del PP i la dels altre partits) ha estat degut a la davallada del PSOE.  Per tant si que hi ha hagut col·laboració, molts votants del PSOE han preferit adherir-se a les propostes alternatives als Socialistes i això ho podem veure amb la crescuda d’Amaiur o d’ICV+IU.

Ara mateix els col·lectius juvenils estan plens d’iniciativa, són els que estan al carrer i són un dels col·lectius més afectats per la crisi? Creuria convenient un canvi radical en el sistema i que els joves agafessin les regne del govern per poder  canviar les coses abans de que vagin a pitjor?

S’ha de tenir en compte que hi ha molts col·lectius representats o no al carrer. Seria important una representació jove però hi ha molts tipus de jovent.

Ja però el jovent està tenint molt bones idees, s’han escoltat?

La pluralitat de la nostre societat comporta que tothom tingui propostes i idees s’han d’escoltar totes les possible, les de tots els col·lectius.

Ja per anar acabant, com pronostiques que seran  els mesos vinents, hi haurà un canvi?

Veig un canvi, les polítiques d’esquerres han estat més votades. El govern anterior del PSOE haurà de deixar de practicar polítiques de dretes i el PP serà continuista, retallaran econòmica i socialment el país, per tant pronostico un futur imminent de retallades socials i culturals que posaran en risc l’estat del benestar.

I sobre les recents polítiques d’ultradreta? S’han de combatre?

La xenofòbia i altres conductes pròpies d’ultradreta s’han de combatre sens dubte. Nosaltres prediquem amb l’alternativa, amb la tolerància i col·laboració dels col·lectius no cal trobar caps de turc.

Tens alguna última cosa a dir després d’aquesta campanya?

Sí, que cal seguir lluitant, que anem bé. Ara no podem abandonar veient com estar la situació.

Doncs bé, moltes gràcies Ricart per col·laborar amb nosaltres.

Cesc Domènech i Martí Matute

La propaganda electoral V - L'espot d'IU

L’anunci d’Izquierda Unida produït per Creative Commons, és un recull d’opinions del col·lectiu d’afectats per la crisi des del punt de vista de diferents franges d’edat i situacions social-econòmica. Proposa una revolució col·lectiva metre enumera un seguit de causes de la situació crítica econòmica i després els mateixos anunciants d’aquestes circumstàncies plantegen la seva situació sota el  lema “Somos más”. Al final apareix Cayo Lara oferint una “revolució plural”; els d’esquerra plantegen solucions per a la crisi des del punt de vista dels afectats.

Cesc Domènech i Martí Matute

La propaganda electoral IV - L'espot d'ICV

L’espot electoral pel 20-N per part d’ICV ha respectat la línia del missatge de la campanya electoral. Es tracta d’un anunci auster, simple i amb un missatge clar. Aquest es divideix en dues parts. La primera es un muntatge de fotos en blanc i negre de membres opositors de l’esquerra verda, hi van apareixent missatges sobre la dreta mentre sona una sintonia de percussió i corda èpica i contundent. El missatge està narrat per una veu en off.

Després de tantes promeses trencades -  Zapatero

Més privilegis als rics – Duran i Lleida

Més fotre’ns el dit a l’ull – Esperanza Aguirre

Més retallades – Artur Mas

Més dretes salvatges – Aznar i Rajoy

I a sobre hem de callar?

S’esvaeixen en un fons negre. Apareix el color, amb molta llum Joan Coscubiela fa el seu discurs, exposa el missatge de la campanya; sempre fent una crida als no representats.

Els grans poders econòmics i els grans lobbys ja tenen a qui els representa. Però, si tu calles, qui et representa? Qui defensarà els teus drets?

L’anunci pretén cridar l’atenció dels col·lectius que no s’identifiquin amb la dreta que ha deixat al país en aquesta situació. Amb el joc de fotografies del principi inculpa als altres partits, concretament PP, CiU i PSOE de la terrible situació de desemparament de la societat per part de l’estat.

Cesc Domènech i Martí Matute

La propaganda electoral III - El cartell d'IU

Cartell d'Izquierda Unida per les eleccions del 20-N

El cartell pel 20-N per part d’Izquierda Unida és més auster que el ICV. És simple, no destaca per un disseny massa elaborat tot i que segueix un patró molt similar al ICV: Eslògan potent, imatge pot potent. La composició del cartell és similar a la dels homòlegs catalans. Verticalitat, missatge abaix, aquesta vegada en una marquesina grana amb el logo de la coalició i a sobre amb el fons desenfocat hi ha un retrat del bust de Cayo Lara (el primer a les llistes d’IU) amb el subtitul “Candidato a la presidència del gobierno”.

Desgraciadament, a més de no disposar d’un component visual contundent aquest cartell per desgràcia tampoc ha rebut un tractament d’estil massa elaborat i és d’una simplicitat escesiva envers el nivell dels altres partits (inclús d’ICV), la austeritat no va renyida amb el talent i aquest cartell no destaca per tenir un estil massa llampant. Simple i concret.

La Propaganda electoral II - El cartell d'ICV

Cartell electoral ICV pel 20-N

Els cartells presentats pel grup català de la coalició de l’esquerra verda és simple. El cartell és un retrat frontal del bust de Joan Coscubiela sobre un fons blanc, just a sota hi ha escrit amb una tipografia molt austera l’eslògan de color verd clar. El cartell, envers l’eslògan és poc contundent. Les imatges que apareixen a l’altre banda Joan Coscubiela l’altre versió del cartell la que hi apareix el segon de les llistes d’esquerra és sense dubte poc agressiva. La expressió facial és hieràtica, no desperta cap mena d’energia al contrari que el missatge que pretén transmetre, sembla que vulgui ser un mirall on relaxar-nos, veure els candidats en la normalitat, en la REALITAT, però el que aconsegueixen és crear un cartell iconogràficament contradictori i somnífer a nivell visual, és poc cridaner. Hi ha gent que ha criticat el cartell per semblar “la foto del DNI”.

Resumint. És un cartell d’estructura molt simple, mancat d’agressivitat i per tan fora de la línia combativa de la campanya de l’esquerra verda per aquestes eleccions. Comparant-ho amb la resta d’idees per la campanya és un dels cartells més directes, però segons el nostre criteri falla en  algun detall com la mirada dels candidats a la foto.

La propaganda electoral I - Els eslògans

Durant aquesta campanya electoral el bloc de l’esquerra verda ha fet servir dos eslògans certament agressius, diguem-ne que les esquerres verdes s’han posat a la defensiva i han procurat captar el vot perdut del PSOE i d’altres esquerres amb el missatge del canvi dirigit a l’individu.

Primer l’eslògan d’ICV que diu “…I a sobre hem de callar?”. Aquest eslògan pretén posar sobre la taula totes les resignacions anteriors, totes les vegades que la gent i el govern d’Iniciativa ha hagut de callar envers les dretes. És un missatge contundent, agressiu, impropi de les esquerres verdes. S’ha aplicat l’eslògan directament al cartell, sense filigranes i s’ha repetit innumerables vegades (més que en altres ocasions) l’eslògan el qual ha ajudat al col·lectiu verd a tenir un lema d’auto-convenciment i no-resignació (veure apartat La propaganda Electoral II – El cartell d’ICV).

En el marge extra català, els d’Izquierda Unida han fet servir un eslògan igual de contundent però més compacte. El simple i cridaner “Rebélate” dona a entendre la postura de canvi i inconformisme de les propostes d’Izquierda Unida.

En conclusió, hem de fer referència a la forma dels missatges, els quals estan dirigits de forma imperativa o interrogativa/exclamativa al votant. Hi ha partits que utilitzen missatges en plural, que uneixen la causa del partit a la del ciutadà. Esquerra verda en aquesta ocasió a procurat llençar un missatge directe, precís al militant, i no només al simpatitzant pel partit perquè l’eslogan genera un efecte viral envers els altres cartells electorals. Mentre que els altres partits parlen de la seva causa, el missatge d’esquerra ens crida l’atenció ja que és simple i està dirigit al ciutadà.