Tot passejant pels mítings electorals:
Després de que haguem fet presència a dos mítings electorals per primera vegada (com a periodistes novells), podem avaluar la situació parlant amb propietat. Com haureu anat seguint, hem assistit al míting de ICV a les Cotxeres de Sants i avui fa unes hores al míting del Mercat Vell de Mollet del Vallès d’ERC.
Gràcies a haver estat en aquests dos actes, podem comparar-los, valorar l’experiència des de dins i es que ara som capaços de comparar, de discernir, de veure amb claredat la maquinària propagandística del país… És cert que no som experts, si més no com a públic assistent en aquests actes tenim moltes coses a dir. Se’ns va encarregar que féssim un seguiment exhaustiu de la campanya electoral d’ICI-IU, un dels punts a controlar era els actes electorals tals com els esmentats mítings.
Doncs bé, primer de tot cal dir que tots ells (siguin del partit que siguin) són desplegaments logístics i mediàtics de Ca l’Ample… No hi falta ningú, i el públic assistent (un 90% simpatitzant del partit) s’entrega a l’energia dels candidats. Els dos mítings que hem visitat són sens dubte de caire catalanista, més el d’Esquerra que el d’ICV.
El míting a Sants va ser un feix d’intervencions per part de membres de les respectives coalicions que formen ICV i IU, tals com el partit comunista. Hi havia simpatitzants de tota mena, de convençuts i alguns que no ho estaven tan (potser constructivament crítics). Siguin de la tendència que siguin tots ells són benvinguts a engreixar el local.
Les trobades de propaganda electoral es caracteritzen per exaltar valors que tots els assistents coneixen, semblen fets per recordar a qui i a què voten. No estan fets pel votant indecís perquè aquest es dediquen a discrepar de totes les propostes, diguem-ne que el seu eclecticisme no els permet estar-ne de convençuts del tot, fins i tot ni per estar-se asseguts a un míting d’un partit…
El míting d'Iniciativa va ser massa feixug i el d'Esquerra ha estat molt familiar... Hi havia massa gent a l'escenari en el cas d'ICV i en Jonqueres s'ha dedicat a vendre'ns el llibre... Això sí, tots dos discrepen amb elaboradíssimes figures retòriques sobre les capacitats de govern dels seus oponents.
Tots els elements propis d’un míting hi són presents, des de banderetes, passant per colors dominants, fins a música simple i enganxifosa etc. Però el que realment volem argumentar és la preocupant manca de carisma mediàtic... És cert que cada cop més els líders electorals apliquen millores en els seus discursos, però només se senten segurs a casa, la inseguretat regna en els espais públics i mentre veiem a un segur Coscubiela o Jonqueres al seu míting, amb la seva gent, a fora al carrer quan s’enfronten amb els peixos grossos (que també estan cohibits pel “què diran”) es fan enrere i tot esdevé un cruel joc d’ironies i dobles sentits perversos i sagnants...
La única conclusió que hem tret després de l’experiència dels mítings és que els polítics d’avui en dia estan deprimits. A casa seva tot és maco, tots són catalanistes, tots tenen la solució per antonomàsia a la crisi, però a l’hora de la veritat es fan enrere, ja no hi ha grans oradors com Macià, que movien a les masses sense tenir ni necessitar pantalles de LEDs o microfonia. El desplegament és necessari, perquè aquests líders, ja no són líders, són caps visibles d’unes idees insípides i diluïdes en un missatge general (els quals tots tenen la pedra filosofal!) que ha d’ésser camuflat rere aquesta pantalla mediàtica. Els mitjans estan per fer la interpretació preliminar del garbuix del programa electoral i dels mítings poc dinàmics o èpics com per ser digerits pels mortals. Us imagineu que haguessin aconseguit Hitler, Stalin, Musolini si haguessin tingut a mà el Power Point? La llibertat ja podria sortir esfereïda per no tornar mai més... Sí aquestes eines avançades en comunicació es combinessin amb l’oratòria dels ponents el missatge seria SUPER contundent... Però els recursos es malgasten...
El dia que aconsegueixin ser convincents, el dia que els joves no anem a votar amb recança d’una idea o projecte millor hauran utilitzat tot el maquillatge com cal i no per ocultar o amagar les vergonyes dialèctiques dels candidats. Aquest missatge trist però esperançador és a la conclusió que arribem tot passejant-nos pels mítings del 20-N...
P.D.: S’haurien de reconsiderar la contractació de càterings de qualitat per cobrir les necessitats dels afamats assistents...
Els sondejos...
Segons els sondejos publicats els últims dies al diari El País, s’espera un clar triomf de la dreta a l’Estat Espanyol, i un molt ajustat triomf socialista a Catalunya. Malgrat tot, a la comunitat catalana, els populars no obtindran pas mals resultats, doncs, segons les enquestes es preveu que els populars siguin la tercera força a Catalunya amb molta diferència. (PP podria obtenir 13 escons, i es col·locaria en tercer lloc, mentre que ERC n’obtindria 3 i quedaria en quart lloc). Aquesta evolució cap a la dreta és una conseqüència lògica i perfectament en sintonia amb l'evolució a la resta de l'Estat.
A Espanya:
La enquesta de Metroscòpia de 2011 respecte les eleccions generals de 2008 reflexa perfectament aquesta evolució cap a la dreta a l’Estat Espanyol. Podem veure l’augment dels escons del PP de 154 a 192-196; i per contra, la disminució dels socialistes, de 169 a 110-113. Rajoy es mostrava molt optimista, després d’haver intentat accedir a la presidència del govern tres vegades, afirmant: creo que vamos a ganar les elecciones.
Si els resultats fossin així, aquests, suposarien una majoria aclaparadora, millor fins i tot, a la obtinguda per Jose Maria Aznar, l’any 2000, en què va aconseguir fins a 183 escons.
Si els resultats fossin així, aquests, suposarien una majoria aclaparadora, millor fins i tot, a la obtinguda per Jose Maria Aznar, l’any 2000, en què va aconseguir fins a 183 escons.
Pel que fa als partits minoritaris, podem observar que hi hauria una favorable evolució per a molts d’ells: CiU augmentaria fins a 4 escons, Union Progreso y Democracia (UPyD) n’augmentaria 1, i finalment, augmentaria molt favorablement Izquierda Unida (IU), que n’obtindria 9 més que a les generals de 2008. Per altra banda, PNV seria l’única força que perdria 1 escó, degut a la nova coalició basca Amaiur, que en la seva primera participació podria arribar als 4 o 5 escons. Comprovem que ERC (Catalunya), BNG (Galicia) i CC (Canàries) conservarien els 3, i 2 escons respectivament. Per acabar, afegir que Compromís (València) obtindria 1 escó.
Cayo Lara, molt satisfet amb els sondejos, afirmava en una entrevista a la Cadena SER, creure en una remuntada del seu partit. Izquierda Unida, es veuria clarament beneficiada en aquestes eleccions de la gran davallada socialista, degut a la semblança en els seus programes, fins a poder formar un grup parlamentari propi (necessitarien 5 escons, i les enquestes en pronostiquen uns 11). Un grup parlamentari propi que va perdre el 2008, amb Gaspar Llamazares al capdavant quan va veure reduïts els seus escons a 2. Aquest serien els millors resultats que ha obtingut el partit ecosocialista des de 1996, quan va aconseguir fins a 21 escons.
A Catalunya:
A Catalunya, com ja hem dit abans, malgrat ser dels pocs punts positius que poden treure els socialistes d’aquestes eleccions, veiem com el clar guanyador torna a ser la dreta, tant espanyola com catalana. El PP augmentaria els seus escons de 8 a 13, mantenint així el seu tercer lloc, en una comunitat autònoma en la qual no li és fàcil; això mostraria el grau de decepció i d’indecisió de molt votant. CiU augmentaria també els seus escons de 10 a 14. Aquest augment d’escons de la dreta, seria l’obtingut en benefici dels 10 que perdrien els socialistes malgrat situar-se com a primera força a Catalunya. Val a dir, que aquests resultats mostrarien com, molta part de la població canvia el seu vot depenen si son eleccions generals, autonòmiques o locals: CiU va guanyar les últimes eleccions autonòmiques, i ara, veuria com en les generals, el PSC es situaria, això si, només un esco per sobre. S’ha de remarcar, perquè sembla fins i tot increïble, que a Barcelona, el PP quedaria com a segona força, per davant de CiU. Tots aquests fets, en general, mostrarien la clara decepció del votant.
Pel que fa als partits minoritaris, ICV i ERC, veuríem com els independentistes mantindrien els seus 3 escons aconseguits a Barcelona i a Girona; mentre que ICV augmentaria fins a 2 escons, respecte de l’únic escó que va aconseguir a les generals de 2008. (Tots dos escons aconseguits a la província de Barcelona).
Analitzant l'evolució dels resultats electorals de 2008 en comparació als sondejos de 2011 pel que fa a tot l'Estat, veiem com de la gran davallada socialista (-57 escons aprox.), el 70 % (+40 escons) van a parar als populars. Mentre el 30 % restant se'l reparteixen pràcticament a parts iguals, Izquierda Unida (9 escons) i els partits nacionalistes (8 escons), especialment, CiU i Amaiur. Curiosament, a Catalunya la davallada socialista (-10 escons) és encara més acusada que a la resta de l'Estat (40% vs 33%) i es reparteix gairebé a parts iguals entre CiU (+4 escons) i PP (+5 escons) mentre que ICV capta únicament 1 escó (el 10 % dels escons perduts pel PSC).
Cesc Domènech i Martí Matute
La decadència a l'esquerra dels socialistes:
La història en els darrers anys d’aquestes formacions polítiques (ICV, IU) i els seus antecessors ve definida per una lenta, constant i progressiva decadència marcada per uns resultats electorals cada vegada més decebedors.
Aquesta involució s’explica per una multiplicitat de factors:
-Una falta d’imatge electoral definida i potent: tant ICV com IU són un conglomerat poc homogeni de formacions com ara antics comunistes, ecologistes i sindicalistes. Aquesta heterogeneïtat provoca una falta de concressió alhora de proposar una idea força que arribi amb potència a l'electorat. Una Idea Força clara i potent, fa que els votants, la població, tinguin clars quins són els objectius de la formació política. Una Idea Força, ha de ser simple, clara i contundent; entendible pel conjunt de la població. La heterogeneïtat d'aquestes formacions fa que els missatges que es fan arribar a l'electorat siguin també heterogenis i poc clars. (per exemple missatges ecologistes, sobiranistes i d'esquerres es barregen en el seu ideari).
-La disgregació en vàries formacions polítiques: la llei electoral d’aquest país (Sistema D’Hont) perjudica greument als partits petits en detriment dels partits grans. Amb el mateix nombre de vots, tenen un menor nombre d’escons.
-La influencia del vot útil: tots aquests factors fan que, al tenir pocs vots, aquests partits es considerin petits i no claus en unes eleccions, per tant, quan no es vol que guanyi un partit, es vota l’únic gran que li pot fer competència en detriment de tots els petits. En el cas d’ICV i IU, el vot útil es veu decantat cap al PSC i el PSOE respectivament.
-La falta de diferenciació amb el programa electoral del Partit Socialista: el programa electoral tant d’ICV i d’IU s'hauria de desmarcar molt més, de forma clara i contundent, de la proposta electoral del PSC/PSOE. En la mesura que l'electorat no percebeix una oferta ben diferenciada, la influencia del vot útil li provoca unes conseqüències electorals nefastes.
En aquest sentit un exemple d'aquesta falta de diferenciació ha estat reforçada per la participació de ICV en els dos tripartits comandats el PSC a Catalunya que van provocar situacions tan paradoxals com la de situar, per exemple, el aleshores cap de llista d'ICV (Joan Saura) com a Conseller d'Interior del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Cesc Domènech i Martí Matute
En aquest sentit un exemple d'aquesta falta de diferenciació ha estat reforçada per la participació de ICV en els dos tripartits comandats el PSC a Catalunya que van provocar situacions tan paradoxals com la de situar, per exemple, el aleshores cap de llista d'ICV (Joan Saura) com a Conseller d'Interior del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Cesc Domènech i Martí Matute
Debat a 5 bandes 9-N
Ahir al vespre els candidats van fermar la llança al rest a quarts de deu, Ramón Jauregui pel (PSOE), Alberto Ruiz-Gallardón (PP), Josu Erkoreka (PNV), Pere Macias (CiU) y Gaspar Llamazares (IU/ICV/ERC). A les deu en punt tot estava llest pel combat a ultrança a cinc bandes. Si això fos una justa a cavall, seria un situació còmica. La imatge dels 5 genets xocant a l’uníson al mig de la taula seria absurda, però certament la imatge era similar, el debat fou un xoc titànic entre “candidats”. María Cansado, la moderadora, va contemplar com els oradors es discutien aleatòriament, cadascú escombrant cap a casa seva s va donar la situació del xoc al mig de la taula.
Després de la espera (sembla que esperin amb impaciència que la gent acabi d sopar) comencen les afables salutacions entre antagònics i similars, la maquinària democràtica es prepara pel pentàgon mediàtic. Exceptuant al PNV (amb Erkoreka) la resta de partits porten a un representant en comptes del candidat principal.
Abans de prosseguir amb l’anàlisi del programa cal esmentar la situació compromesa de l’ex candidat Gaspar Llamazares, que va representar amb un èxit imperceptible la imatge de les esquerres del 20-N. Ell sol es va enfrontar a les altres quatre tendències. Val a dir que Llamazares era la millor alienació per representar als verds i a ERC, en comptes de fer aparèixer a un novell Cayo Lara, al desapercebut Coscubiela o a Bosch va acudir ell a la cita. I va donar bon resultat ja que l’excandidat va donar la brega desitjada degut a la seva experiència.
Després de la espera (sembla que esperin amb impaciència que la gent acabi d sopar) comencen les afables salutacions entre antagònics i similars, la maquinària democràtica es prepara pel pentàgon mediàtic. Exceptuant al PNV (amb Erkoreka) la resta de partits porten a un representant en comptes del candidat principal.
Ens centrarem en les intervencions importants generals i en concret en les de Gaspar Llamazares. Aquest fou dels primers en rellevar el torn d paraula. El verd exposa punts importants a discutir (tots ells presents en el programa dels esquerrans). L’Atur, els joves, la exclusió de les dones, igualtat etc. Són els temes pels quals estan indignats per les polítiques que han iniciat el PP i el PSOE.
Els majoritaris inauguren la secció d’economia. Jaúregui s’excusa, Gallardón, cedeix torns de paraula... Entre PP i PSOE hi ha complicitat, inclús tuteja a Jaúregui. Es dediquen a criticar-se els uns als altres. Després de la humil intervenció de CiU salta Gaspar Llamazares, “sus políticas no son nuevas”, discrepa de que sigui una solució continuar amb patrons obsolets promoguts pels populars i els socialistes.
A partir d’aquí la situació es relaxa, no hi ha la tensió del debat del 7-N, esdevé tan amistosa que inclús és avorrida a nivell de contingut, li donen voltes a enunciats molt repetits, s’abusa del terme crisi però no s’abusa de la teorització pel canvi. Al contrari que Rajoy, Gallardón sens cap mena de segona intenció li dona la raó a Llamazares sobre el tema.
El segon bloc l’estrena Galladron. Temes com la sanitat, o sigui controvèrsia pura i dura. Llamazares incrimina les retallades al PP i al PSOE. Llamazares assegura que s’està retallant el bé social enfront de la crisi.
Arrenca l’últim bloc amb una participació considerable (una conversa monopolitzada) pel PP, el PSOE i en Llamazares (demostra ser una figura mediàtica amb recursos, l’esquerra a fet bé de posar-lo a la taula)...
Llamazares critica el bipartidisme i altres aspectes dels governs esmentats com la corrupció. Finalment als vols de les dotze intervé per acabar donant importància al paper dels municipis i finalitza tornant a parlar del terrible problema de corrupció de l’estat.
El debat acaba amb aquestes intervencions:
LLAMAZARES: ''En IU somos como tú y como tú, aunque sabemos de la crisis, no queremos resignarnos ni votar lo de siempre. como tú queremos tener voz en el congreso de los diputados''.
GALLARDÓN: ''Lo que están en juego no es el triunfo de la izquierda o la derecha sino que España sea capaz de salir de la crisis y generar empleo. no lo queremos hacer solos, sino con las fuerzas políticas y sobre todo con la sociedad''
JÁUREGUI: ''España puede: tiene tejido, empresas, capital fíico y humano. tenemos condiciones para salir y saldremos. pero ¿cómo? no con salarios bajos, sino ser un país competitivo y de primera división. por eso, quiero apelar a los grandes logros del partido socialista y lo queremos hacer con ustedes y con su confianza''
Aquí s’acaba el xoc a 5 bandes… Veritablement ha estat una col·lisió a 3 bandes on s’han vist involucrats PNV i CiU… Llamazares a complert el seu objectiu i ha donat guerra enfront de els majoris. Cal fer referència per finalitzar aquesta ressenya que en aquest debat si que s’ha parlat clar, tot i que ha estat molt “light”, la intervenció d Llamazares (més enèrgica i contundent que la dels altres) pot marcar la diferencia amb els indecisos
Cesc Domènech i Martí Matute
Cesc Domènech i Martí Matute
El Circ de la Tele:
El combat més televisiu ens ha donat conversa durant el dia d'avui, una sobretaula deliciosa. La tensió de la campanya es deixa veure en aquest darrer debat i posa sota la "papereta de Damòcles" als ciutadans de l'Estat.
Ahir a quarts de deu, l'Estat Espanyol va parar l’orella en massa al combat televisiu de les eleccions. Aquesta selecte i controvertida brega entre els dos candidats principals (concepte ridícul en un país amb una llei electoral tan dispersa) segur que va massificar els índex d'audiència. La cita setmanal amb els zombis de la FOX ha estat suplantada per aquest ring mediàtic que ha brindat un espectacle violent entre candidats per a la diversió dels plebeus àvids de sang i fetge del coliseu periodístic; i per suposat una sobretaula entretingudíssima on s’ha pogut fer patent que ja no som tan idiotes (això sí, no vam entendre res).
No sé si se’n van fer càrrec de l’enorme show logístic, en una hora de debat es van poder escoltar més de tres telèfons sonant en directe, diversos cops de porta, murmuris entre bastidors i en general es va fer palpable l'estat de tensió del moment. Totes les agències i mitjans es va parapetar entorn aquest muntatge de l'Acadèmia de Televisió per contemplar la carnisseria política, i es que era precisament això: una carnisseria. No pretenc fer escarni del desplegament tècnic, en tot cas ells almenys ens han procurat un servei mínimament qualificat, malgrat que no es farà cap altre cara a cara més exceptuant aquest versus entre “candidats majoritaris”.
Enfrontats en un únic i solemne (i somnífer) duel, Rajoy (PP) i Rubalcava i (PSOE) es van batre a cops de retòrica. Guanyador? És realment important? Les enquestes decideixen? Sincerament, el vot indecís ahir no es va poder decantar per res. En una discussió comprimida plena de rancúnies i falsos somriures, no es pot treure res en clar, a més de si et dediques a posar verd de mil maneres a l’oponent i esquitxar-lo aprofitant l’avinentesa de la crisi, movent fitxes sense direcció només amb intent de desestabilitzar, la suposada conversa no porta enlloc.
Els contrincants caminaven per un frondós aiguamoll de números, proves irrefutables i més números. Es va parlar d'economia, de reformes socials (retallades, retallades i retallades camuflades), de “cultura”, situació social etc. Un tango de la mort on PSOE va surar amb èxit sobre les deixalles del govern ZP i un PP que es va mantenir a la tònica de respondre amb preguntes.
Amb tot el garbuix de crítiques anterior vull arribar a la conclusió de que allò va ser un circ. Tothom ho sap però ningú ho exposa. Demà (Dimecres 9) es retransmetrà el debat entre els candidats dels grups minoritaris, i m’hi jugo un (miserable) cafè a que serà més civilitzat, es resoldran més dubtes i el vot indecís trobarà una representació digne en aquest mar eclèctic. La situació està massa tensa per continuar tolerant aquest desacord abismal entre les parts.
Cesc Domènech i Martí Matute
El combat més televisiu ens ha donat conversa durant el dia d'avui, una sobretaula deliciosa. La tensió de la campanya es deixa veure en aquest darrer debat i posa sota la "papereta de Damòcles" als ciutadans de l'Estat.
Ahir a quarts de deu, l'Estat Espanyol va parar l’orella en massa al combat televisiu de les eleccions. Aquesta selecte i controvertida brega entre els dos candidats principals (concepte ridícul en un país amb una llei electoral tan dispersa) segur que va massificar els índex d'audiència. La cita setmanal amb els zombis de la FOX ha estat suplantada per aquest ring mediàtic que ha brindat un espectacle violent entre candidats per a la diversió dels plebeus àvids de sang i fetge del coliseu periodístic; i per suposat una sobretaula entretingudíssima on s’ha pogut fer patent que ja no som tan idiotes (això sí, no vam entendre res).
No sé si se’n van fer càrrec de l’enorme show logístic, en una hora de debat es van poder escoltar més de tres telèfons sonant en directe, diversos cops de porta, murmuris entre bastidors i en general es va fer palpable l'estat de tensió del moment. Totes les agències i mitjans es va parapetar entorn aquest muntatge de l'Acadèmia de Televisió per contemplar la carnisseria política, i es que era precisament això: una carnisseria. No pretenc fer escarni del desplegament tècnic, en tot cas ells almenys ens han procurat un servei mínimament qualificat, malgrat que no es farà cap altre cara a cara més exceptuant aquest versus entre “candidats majoritaris”.
Enfrontats en un únic i solemne (i somnífer) duel, Rajoy (PP) i Rubalcava i (PSOE) es van batre a cops de retòrica. Guanyador? És realment important? Les enquestes decideixen? Sincerament, el vot indecís ahir no es va poder decantar per res. En una discussió comprimida plena de rancúnies i falsos somriures, no es pot treure res en clar, a més de si et dediques a posar verd de mil maneres a l’oponent i esquitxar-lo aprofitant l’avinentesa de la crisi, movent fitxes sense direcció només amb intent de desestabilitzar, la suposada conversa no porta enlloc.
Els contrincants caminaven per un frondós aiguamoll de números, proves irrefutables i més números. Es va parlar d'economia, de reformes socials (retallades, retallades i retallades camuflades), de “cultura”, situació social etc. Un tango de la mort on PSOE va surar amb èxit sobre les deixalles del govern ZP i un PP que es va mantenir a la tònica de respondre amb preguntes.
Amb tot el garbuix de crítiques anterior vull arribar a la conclusió de que allò va ser un circ. Tothom ho sap però ningú ho exposa. Demà (Dimecres 9) es retransmetrà el debat entre els candidats dels grups minoritaris, i m’hi jugo un (miserable) cafè a que serà més civilitzat, es resoldran més dubtes i el vot indecís trobarà una representació digne en aquest mar eclèctic. La situació està massa tensa per continuar tolerant aquest desacord abismal entre les parts.
Cesc Domènech i Martí Matute
El "vot útil"
En aquests moments la situació del sistema democràtic espanyol està en una crisi encoberta. En aquest post exposem les mancances, deficiències o adversitats que té ara mateix el sistema d'elecció.
En aquests moments la situació del sistema democràtic espanyol està en una crisi encoberta. En aquest post exposem les mancances, deficiències o adversitats que té ara mateix el sistema d'elecció.
· - El vot útil o vot negatiu:
Un fenomen completament incisiu en el desenvolupament de
les eleccions i que s'ha anat formant i expandint al llarg dels anys és
l'anomenat vot útil o vot negatiu.
El triomf, o el centrament en un bipartidisme fa que
molta part de la població traeixi els seus principis o ideals votant un partit
que no compleix les expectatives d'aquests degut al dubte i indecisió i deixant
de votar el partit més indicat, potser, a les seves idees. Aquesta part de la
població exerceix l'esmentat vot útil, és a dir, vota a un partit que no
s'adequa totalment al seu pensament però que és l'únic que pot aconseguir fer
front a un partit que per res del món volen que en surti guanyador.
En l'àmbit estatal succeeix això amb el PP i el PSOE, doncs hi ha molta gent que potser se sent més identificada amb, per exemple, Izquierda Unida, però fent front als seus ideals vota al PSOE, per evitar una majoria del PP. En l'àmbit català surten perjudicats ERC, o ICV mateix en benefici de CiU. Molt ciutadà català se sent potser més identificat amb una política independentista com la d'ERC però vota CiU perquè sap, o creu saber, que és l'únic partit que pot obtenir representació catalana al Parlament Espanyol; votant ERC es veuria afectat el número de vots de CiU i podria afeblir la representació catalana al Parlament.
· - El vot de la cartera:
La crisi econòmica actual, influeix també en la tria del
vot de cada ciutadà. L'actual situació mundial fa que la preocupació principal
de la societat sigui l'economia i els seus interessos, sobretot econòmics. Molt
ciutadà es veu influenciat per aquells partits que diuen apostar per un nivell
de vida "barat" amb mesures com la reducció dels impostos, per
exemple; això provoca que el votant, en contra, pot ser, dels seus ideals, i amb
un interès plenament econòmic voti un partit que en una altra situació potser
no votaria. Aquest fenomen es veu perfectament exemplificat en el
"debat" que es va dur a terme a TVE el dilluns 7 de novembre entre el
candidat del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, i el candidat del PP, Mariano
Rajoy, en el qual es va tractar bàsicament el sector econòmic del país, en
detriment de la resta d'àmbits importants.
· - El triomf de l'abstenció:
Si l'abstenció fos un partit polític, aconseguiria la
majoria al Parlament Espanyol. La manca d'assistència al procés electoral és
realment preocupant. A les eleccions de l'Estat, les autonòmiques i municipals,
els índex d'abstenció són alarmants per un país que vol recolzar i que basa el
seu govern en una elecció democràtica. La població no està convençuda i la participació
es molt previsible ja que els col·lectius que van a votar amb regularitat són acèrrims
a partits polítics concrets mentre que l'altre enorme majoria directament s’absté
d'anar a les urnes.
Val a dir que seria un pas molt important pel sistema
democràtic espanyol una major participació o interès per part dels votants.
Això s’aconseguiria mitjançant una reforma electoral i renovant la propaganda o
els sistemes de campanya.
Cesc Domènech i Martí Matute
Cesc Domènech i Martí Matute
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada