Debat a 5 bandes 9-N

Ahir al vespre els candidats van fermar la llança al rest a quarts de deu, Ramón Jauregui pel (PSOE), Alberto Ruiz-Gallardón (PP), Josu Erkoreka (PNV), Pere Macias (CiU) y Gaspar Llamazares (IU/ICV/ERC). A les deu en punt tot estava llest pel combat a ultrança a cinc bandes. Si això fos una justa a cavall, seria un situació còmica. La imatge dels 5 genets xocant a l’uníson al mig de la taula seria absurda, però certament la imatge era similar, el debat fou un xoc titànic entre “candidats”. María Cansado, la moderadora, va contemplar com els oradors es discutien aleatòriament, cadascú escombrant cap a casa seva s va donar la situació del xoc al mig de la taula.

Abans de prosseguir amb l’anàlisi del programa cal esmentar la situació compromesa  de l’ex candidat Gaspar Llamazares, que va representar amb un èxit imperceptible la imatge de les esquerres del 20-N. Ell sol es va enfrontar a les altres quatre tendències.  Val a dir que Llamazares era la millor alienació per representar als verds i a ERC, en comptes de fer aparèixer a un novell Cayo Lara, al desapercebut Coscubiela o a Bosch va acudir ell a la cita. I va donar bon resultat ja que l’excandidat va donar la brega desitjada degut a la seva experiència.

Després de la espera (sembla que esperin amb impaciència que la gent acabi d sopar) comencen les afables salutacions entre antagònics i similars, la maquinària democràtica es prepara  pel pentàgon mediàtic. Exceptuant al PNV (amb Erkoreka) la resta de partits porten a un representant en comptes del candidat principal.

Ens centrarem en les intervencions importants generals i en concret en les de Gaspar Llamazares. Aquest fou dels primers en rellevar el torn d paraula. El verd exposa punts importants a discutir (tots ells presents en el programa dels esquerrans). L’Atur, els joves, la exclusió de les dones, igualtat etc. Són els temes pels quals estan indignats per les polítiques que han iniciat el PP i el PSOE.

Els majoritaris inauguren la secció d’economia. Jaúregui s’excusa, Gallardón, cedeix torns de paraula... Entre PP i PSOE hi ha complicitat, inclús tuteja a Jaúregui. Es dediquen a criticar-se els uns als altres. Després de la humil intervenció de CiU salta Gaspar Llamazares, “sus políticas no son nuevas”, discrepa de que sigui una solució continuar amb patrons obsolets promoguts pels populars i els socialistes.

A partir d’aquí la situació es relaxa, no hi ha la tensió del debat del 7-N, esdevé tan amistosa que inclús és avorrida a nivell de contingut, li donen voltes a enunciats molt repetits, s’abusa del terme crisi però no s’abusa de la teorització pel canvi. Al contrari que Rajoy, Gallardón sens cap mena de segona intenció li dona la raó a Llamazares sobre el tema.

El segon bloc l’estrena Galladron. Temes com la sanitat, o sigui controvèrsia pura i dura. Llamazares incrimina les retallades al PP i al PSOE. Llamazares assegura que s’està retallant el bé social enfront de la crisi.

Arrenca l’últim bloc amb una participació considerable (una conversa monopolitzada) pel PP, el PSOE i en Llamazares (demostra ser una figura mediàtica amb recursos, l’esquerra a fet bé de posar-lo a la taula)...

Llamazares critica el bipartidisme i altres aspectes dels governs esmentats com la corrupció. Finalment als vols de les dotze intervé per acabar donant importància al paper dels municipis i finalitza tornant a parlar del terrible problema de corrupció de l’estat.

El debat acaba amb aquestes intervencions:

LLAMAZARES: ''En IU somos como tú y como tú, aunque sabemos de la crisis, no queremos resignarnos ni votar lo de siempre. como tú queremos tener voz en el congreso de los diputados''.

GALLARDÓN: ''Lo que están en juego no es el triunfo de la izquierda o la derecha sino que España sea capaz de salir de la crisis y generar empleo. no lo queremos hacer solos, sino con las fuerzas políticas y sobre todo con la sociedad''

JÁUREGUI: ''España puede: tiene tejido, empresas, capital fíico y humano. tenemos condiciones para salir y saldremos. pero ¿cómo? no con salarios bajos, sino ser un país competitivo y de primera división. por eso, quiero apelar a los grandes logros del partido socialista y lo queremos hacer con ustedes y con su confianza''

Aquí s’acaba el xoc a 5 bandes… Veritablement ha estat una col·lisió a 3 bandes on s’han vist involucrats PNV i CiU… Llamazares a complert el seu objectiu i ha donat guerra enfront de els majoris. Cal fer referència per finalitzar aquesta ressenya que en aquest debat si que s’ha parlat clar, tot i que ha estat molt “light”, la intervenció d Llamazares (més enèrgica i contundent que la dels altres) pot marcar la diferencia amb els indecisos


Cesc Domènech i Martí Matute