S'acabarà la decadència a l'esquerra dels socialistes?

La història en els darrers anys d’aquestes formacions polítiques (ICV, IU) i els seus antecessors ve definida per una lenta, constant i progressiva decadència marcada per uns resultats electorals cada vegada més decebedors.

Aquesta involució s’explica per una multiplicitat de factors:

-Una falta d’imatge electoral definida i potent: tant ICV com IU són un conglomerat poc homogeni de formacions com ara antics comunistes, ecologistes i sindicalistes. Aquesta heterogeneïtat provoca una falta de concressió alhora de proposar una idea força que arribi amb potència a l'electorat. Una Idea Força clara i potent, fa que els votants, la població, tinguin clars quins són els objectius de la formació política. Una Idea Força, ha de ser simple, clara i contundent; entendible pel conjunt de la població. La heterogeneïtat d'aquestes formacions fa que els missatges que es fan arribar a l'electorat siguin també heterogenis i poc clars. (per exemple missatges ecologistes, sobiranistes i d'esquerres es barregen en el seu ideari).

-La disgregació en vàries formacions polítiques: la llei electoral d’aquest país (Sistema D’Hont) perjudica greument als partits petits en detriment dels partits grans. Amb el mateix nombre de vots, tenen un menor nombre d’escons.

-La influencia del vot útil: tots aquests factors fan que, al tenir pocs vots, aquests partits es considerin petits i no claus en unes eleccions, per tant, quan no es vol que guanyi un partit, es vota l’únic gran que li pot fer competència en detriment de tots els petits. En el cas d’ICV i IU, el vot útil es veu decantat cap al PSC i el PSOE respectivament.

-La falta de diferenciació amb el programa electoral del Partit Socialista: el programa electoral tant d’ICV i d’IU s'hauria de desmarcar molt més, de forma clara i contundent, de la proposta electoral del PSC/PSOE. En la mesura que l'electorat no percebeix una oferta ben diferenciada, la influencia del vot útil li provoca unes conseqüències electorals nefastes.


En aquest sentit un exemple d'aquesta falta de diferenciació ha estat reforçada per la participació de ICV en els dos tripartits comandats el PSC a Catalunya que van provocar situacions tan paradoxals com la de situar, per exemple, el aleshores cap de llista d'ICV (Joan Saura) com a Conseller d'Interior del Govern de la Generalitat de Catalunya.


Els sondejos apareguts fins ara, semblen confirmar uns millors resultats d'IU a l'Estat Espanyol que no pas d'ICV a Catalunya, la qual cosa entenem que pot ser deguda, en part, a que IU i el seu candidat, Cayo Lara, presenten una imatge, un discurs i unes propostes més contundents i definides, al nostre parer, que les dels candidats d'ICV a Catalunya.

Cesc Domènech i Martí Matute