Els sondejos...

Segons els sondejos publicats els últims dies al diari El País, s’espera un clar triomf de la dreta a l’Estat Espanyol, i un molt ajustat triomf socialista a Catalunya. Malgrat tot, a la comunitat catalana, els populars no obtindran pas mals resultats, doncs, segons les enquestes es preveu que els populars siguin la tercera força a Catalunya amb molta diferència. (PP podria obtenir 13 escons, i es col·locaria en tercer lloc, mentre que ERC n’obtindria 3 i quedaria en quart lloc). Aquesta evolució cap a la dreta és una conseqüència lògica i perfectament en sintonia amb l'evolució a la resta de l'Estat.

A Espanya: 

 

La enquesta de Metroscòpia de 2011 respecte les eleccions generals de 2008 reflexa perfectament aquesta evolució cap a la dreta a l’Estat Espanyol. Podem veure l’augment dels escons del PP de 154 a 192-196; i per contra, la disminució dels socialistes, de 169 a 110-113. Rajoy es mostrava molt optimista, després d’haver intentat accedir a la presidència del govern tres vegades, afirmant: creo que vamos a ganar les elecciones.
Si els resultats fossin així, aquests, suposarien una majoria aclaparadora, millor fins i tot, a la obtinguda per Jose Maria Aznar, l’any 2000, en què va aconseguir fins a 183 escons.

Pel que fa als partits minoritaris, podem observar que hi hauria una favorable evolució per a molts d’ells: CiU augmentaria fins a 4 escons, Union Progreso y Democracia (UPyD) n’augmentaria 1, i finalment, augmentaria molt favorablement Izquierda Unida (IU), que n’obtindria 9 més que a les generals de 2008. Per altra banda, PNV seria l’única força que perdria 1 escó, degut a la nova coalició basca Amaiur, que en la seva primera participació podria arribar als 4 o 5 escons. Comprovem que ERC (Catalunya), BNG (Galicia) i CC (Canàries) conservarien els 3, i 2 escons respectivament. Per acabar, afegir que Compromís (València) obtindria 1 escó.

Cayo Lara, molt satisfet amb els sondejos, afirmava en una entrevista a la Cadena SER, creure en una remuntada del seu partit. Izquierda Unida, es veuria clarament beneficiada en aquestes eleccions de la gran davallada socialista, degut a la semblança en els seus programes, fins a poder formar un grup parlamentari propi (necessitarien 5 escons, i les enquestes en pronostiquen uns 11). Un grup parlamentari propi que va perdre el 2008, amb Gaspar Llamazares al capdavant quan va veure reduïts els seus escons a 2. Aquest serien els millors resultats que ha obtingut el partit ecosocialista des de 1996, quan va aconseguir fins a 21 escons.

A Catalunya: 

 

A Catalunya, com ja hem dit abans, malgrat ser dels pocs punts positius que poden treure els socialistes d’aquestes eleccions, veiem com el clar guanyador torna a ser la dreta, tant espanyola com catalana. El PP augmentaria els seus escons de 8 a 13, mantenint així el seu tercer lloc, en una comunitat autònoma en la qual no li és fàcil; això mostraria el grau de decepció i d’indecisió de molt votant. CiU augmentaria també els seus escons de 10 a 14. Aquest augment d’escons de la dreta, seria l’obtingut en benefici dels 10 que perdrien els socialistes malgrat situar-se com a primera força a Catalunya. Val a dir, que aquests resultats mostrarien com, molta part de la població canvia el seu vot depenen si son eleccions generals, autonòmiques o locals: CiU va guanyar les últimes eleccions autonòmiques, i ara, veuria com en les generals, el PSC es situaria, això si, només un esco per sobre. S’ha de remarcar, perquè sembla fins i tot increïble, que a Barcelona, el PP quedaria com a segona força, per davant de CiU.  Tots aquests fets, en general, mostrarien la clara decepció del votant.

Pel que fa als partits minoritaris, ICV i ERC, veuríem com els independentistes mantindrien els seus 3 escons aconseguits a Barcelona i a Girona; mentre que ICV augmentaria fins a 2 escons, respecte de l’únic escó que va aconseguir a les generals de 2008. (Tots dos escons aconseguits a la província de Barcelona).

Analitzant l'evolució dels resultats electorals de 2008 en comparació als sondejos de 2011 pel que fa  a tot l'Estat, veiem com de la gran davallada socialista (-57 escons aprox.), el 70 % (+40 escons) van a parar als populars. Mentre el 30 % restant se'l reparteixen pràcticament a parts iguals, Izquierda Unida (9 escons) i els partits nacionalistes (8 escons), especialment, CiU i Amaiur. Curiosament, a Catalunya la davallada socialista (-10 escons) és encara més acusada que a la resta de l'Estat (40% vs 33%) i es reparteix gairebé a parts iguals entre CiU (+4 escons) i PP (+5 escons) mentre que ICV capta únicament 1 escó (el 10 % dels escons perduts pel PSC).

Cesc Domènech i Martí Matute