El combat més televisiu ens ha donat conversa durant el dia d'avui, una sobretaula deliciosa. La tensió de la campanya es deixa veure en aquest darrer debat i posa sota la "papereta de Damòcles" als ciutadans de l'Estat.
Ahir a quarts de deu, l'Estat Espanyol va parar l’orella en massa al combat televisiu de les eleccions. Aquesta selecte i controvertida brega entre els dos candidats principals (concepte ridícul en un país amb una llei electoral tan dispersa) segur que va massificar els índex d'audiència. La cita setmanal amb els zombis de la FOX ha estat suplantada per aquest ring mediàtic que ha brindat un espectacle violent entre candidats per a la diversió dels plebeus àvids de sang i fetge del coliseu periodístic; i per suposat una sobretaula entretingudíssima on s’ha pogut fer patent que ja no som tan idiotes (això sí, no vam entendre res).
No sé si se’n van fer càrrec de l’enorme show logístic, en una hora de debat es van poder escoltar més de tres telèfons sonant en directe, diversos cops de porta, murmuris entre bastidors i en general es va fer palpable l'estat de tensió del moment. Totes les agències i mitjans es va parapetar entorn aquest muntatge de l'Acadèmia de Televisió per contemplar la carnisseria política, i es que era precisament això: una carnisseria. No pretenc fer escarni del desplegament tècnic, en tot cas ells almenys ens han procurat un servei mínimament qualificat, malgrat que no es farà cap altre cara a cara més exceptuant aquest versus entre “candidats majoritaris”.
Enfrontats en un únic i solemne (i somnífer) duel, Rajoy (PP) i Rubalcava i (PSOE) es van batre a cops de retòrica. Guanyador? És realment important? Les enquestes decideixen? Sincerament, el vot indecís ahir no es va poder decantar per res. En una discussió comprimida plena de rancúnies i falsos somriures, no es pot treure res en clar, a més de si et dediques a posar verd de mil maneres a l’oponent i esquitxar-lo aprofitant l’avinentesa de la crisi, movent fitxes sense direcció només amb intent de desestabilitzar, la suposada conversa no porta enlloc.
Els contrincants caminaven per un frondós aiguamoll de números, proves irrefutables i més números. Es va parlar d'economia, de reformes socials (retallades, retallades i retallades camuflades), de “cultura”, situació social etc. Un tango de la mort on PSOE va surar amb èxit sobre les deixalles del govern ZP i un PP que es va mantenir a la tònica de respondre amb preguntes.
Amb tot el garbuix de crítiques anterior vull arribar a la conclusió de que allò va ser un circ. Tothom ho sap però ningú ho exposa. Demà (Dimecres 9) es retransmetrà el debat entre els candidats dels grups minoritaris, i m’hi jugo un (miserable) cafè a que serà més civilitzat, es resoldran més dubtes i el vot indecís trobarà una representació digne en aquest mar eclèctic. La situació està massa tensa per continuar tolerant aquest desacord abismal entre les parts.
Cesc Domènech i Martí Matute
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada