Gràcies a haver estat en aquests dos actes,
podem comparar-los, valorar l’experiència des de dins i es que ara som capaços
de comparar, de discernir, de veure amb claredat la maquinària propagandística
del país… És cert que no som experts, si més no com a públic assistent en
aquests actes tenim moltes coses a dir. Se’ns va encarregar que féssim un seguiment
exhaustiu de la campanya electoral d’ICI-IU, un dels punts a controlar era els
actes electorals tals com els esmentats mítings.
Doncs bé, primer de tot cal dir que tots ells
(siguin del partit que siguin) són desplegaments logístics i mediàtics de Ca
l’Ample… No hi falta ningú, i el públic assistent (un 90% simpatitzant del
partit) s’entrega a l’energia dels candidats. Els dos mítings que hem visitat
són sens dubte de caire catalanista, més el d’Esquerra que el d’ICV.
El míting a Sants va ser un feix
d’intervencions per part de membres de les respectives coalicions que formen
ICV i IU, tals com el partit comunista. Hi havia simpatitzants de tota mena, de
convençuts i alguns que no ho estaven tan (potser constructivament crítics).
Siguin de la tendència que siguin tots ells són benvinguts a engreixar el
local.
Les trobades de propaganda electoral es caracteritzen
per exaltar valors que tots els assistents coneixen, semblen fets per recordar
a qui i a què voten. No estan fets pel votant indecís perquè aquest es dediquen
a discrepar de totes les propostes, diguem-ne que el seu eclecticisme no els
permet estar-ne de convençuts del tot, fins i tot ni per estar-se asseguts a un
míting d’un partit…
El míting d'Iniciativa va ser massa feixug i el d'Esquerra ha estat molt familiar... Hi havia massa gent a l'escenari en el cas d'ICV i en Jonqueres s'ha dedicat a vendre'ns el llibre... Això sí, tots dos discrepen amb elaboradíssimes figures retòriques sobre les capacitats de govern dels seus oponents.
Tots els elements propis d’un míting hi són
presents, des de banderetes, passant per colors dominants, fins a música simple
i enganxifosa etc. Però el que realment volem argumentar és la preocupant manca
de carisma mediàtic... És cert que cada cop més els líders electorals apliquen
millores en els seus discursos, però només se senten segurs a casa, la inseguretat
regna en els espais públics i mentre veiem a un segur Coscubiela o Jonqueres al
seu míting, amb la seva gent, a fora al carrer quan s’enfronten amb els peixos
grossos (que també estan cohibits pel “què diran”) es fan enrere i tot esdevé
un cruel joc d’ironies i dobles sentits perversos i sagnants...
La única conclusió que hem tret després de l’experiència
dels mítings és que els polítics d’avui en dia estan deprimits. A casa seva tot
és maco, tots són catalanistes, tots tenen la solució per antonomàsia a la
crisi, però a l’hora de la veritat es fan enrere, ja no hi ha grans oradors com
Macià, que movien a les masses sense tenir ni necessitar pantalles de LEDs o
microfonia. El desplegament és necessari, perquè aquests líders, ja no són
líders, són caps visibles d’unes idees insípides i diluïdes en un missatge
general (els quals tots tenen la pedra filosofal!) que ha d’ésser camuflat rere
aquesta pantalla mediàtica. Els mitjans estan per fer la interpretació
preliminar del garbuix del programa electoral i dels mítings poc dinàmics o
èpics com per ser digerits pels mortals. Us imagineu que haguessin aconseguit
Hitler, Stalin, Musolini si haguessin tingut a mà el Power Point? La llibertat
ja podria sortir esfereïda per no tornar mai més... Sí aquestes eines avançades
en comunicació es combinessin amb l’oratòria dels ponents el missatge seria
SUPER contundent... Però els recursos es malgasten...
El dia que aconsegueixin ser convincents, el
dia que els joves no anem a votar amb recança d’una idea o projecte millor
hauran utilitzat tot el maquillatge com cal i no per ocultar o amagar les
vergonyes dialèctiques dels candidats. Aquest missatge trist però esperançador
és a la conclusió que arribem tot passejant-nos pels mítings del 20-N...
P.D.: S’haurien de reconsiderar la
contractació de càterings de qualitat per cobrir les necessitats dels afamats
assistents...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada