El col·lectiu oblidat

La campanya electoral per les eleccions del 20-N està sent de les més avorrides i repetitives de la història, nosaltres els joves només veiem un combat aferrissat entre partits i els adults (que ja n'han vist de tots colors) majoritàriament s'enfonsen en el pessimisme. Què està passant? Per què no es desbloqueja aquest punt mort? Aquestes són algunes de les preguntes que ens fem el col·lectiu de joves, que lògicament, està preocupat pel seu futur.

Som un col·lectiu certament ignorat en el marc de la política de fet. Els partits s'omplen la boca amb el tema joventut "¡Aneu a votar, sobretot aneu a votar!", només ens saben dir això. Mentrestant als municipis la oferta o representació juvenil s'afebleix i en esferes superiors no hi ha cap mena de participació a les cambres directament controlada per joves.

En aquesta societat s'és adult per unes coses però no per les altres, has d'anar a votar, has de mantenir-te en el marc legal; però no tens feina perquè ets jove (i per tant no tens experiència), no tens veu al govern (per què ets jove i no en tens ni idea) i una altre llarga llista de contradiccions vergonyoses per una societat que es fa dir progressista.

Certament, en aquestes eleccions s'ha seguit el patró clàssic envers els joves... Com pot ser? Que no fem prou soroll? On a quedat el moviment 15-M? On són els col·lectius de joves independents de partits polítics? Seguim sent tan sols un remat de votants apolítics? El monopoli parlamentari s'ha d'acabar per què pel que estem veient, seguint tant d'aprop el fenomen 20-N, que de nou els joves ens hem de resignar a agenollar-nos davant del partit que ens empara paternalment com a grupuscle d'esclaus encartelladors... Fem aquesta denúncia perquè considerem necessària aquesta postura agressiva envers la classe política.

No ens cansarem de dir que el model polític actual està obsolet, que ells mateixos estan obsolets, el retrognatisme de propostes com retallades socials i econòmiques ja passa de taca d'oli. Es fan dir "progres" i no ho són, mentrestant els joves que podrien suplir les mancances del govern, donar solucions i no promeses buides, estem ignorats i agredits pel sistema que pel que es veu ara no vol ni que estudiem perquè no podran cobrir tants llocs de treball...

Val a dir que no hi ha cap proposta realment atractiva pels joves, ni tan sols (i és escandalós) d'una reforma total del lacrat sistema educatiu espanyol. Estem preparats per donar lliçons a aquells que quan ens pretenen educar amb la política de saló, que consisteix en dir molt i no fer res o directament perdre el tren... Sembla que visquin a un altre planeta! L'estat del benestar ha acabat ignorant als "petits adults" i ara tots els partits haurien de mirar avall(situació patètica), baixar del núvol i demanar-nos que ho solucionem, perquè sincerament, si m'han de regalar un país condemnat a l'impacte, si m'han d’encolomar aquest cotxe de sisena mà, si no deixen de passar-se aquesta "pipa de la pau" i ens l'acaben entregant buida, nosaltres, no els pensem assistir quan tots aquets vulguin gaudir de la seva jubilació. Em sap greu... Jo també voldré gaudir de la meva jubilació, però si pretenen cobrar-se la meva pensió per anticipat amb polítiques d'estalvi salvatge jo no els hi penso fer cas...

Tant bé que s'ho passen creant propostes eclèctiques cada vegada més diluïdes les unes amb les altres, podrien fer-ho bé i dissenyar un nou missatge amb aquests mitjans i pressupostos dels que disposen... Aleshores marcaran la diferència. Però és igual, ni tan sols es plantegen escoltar, seguiran investigant tots els errors i no es plantejaran buscar solucions en qui les pot tenir. La crisi representa talent mal aprofitat qui l'exploti heretarà el món.

Cesc Domenech i Marti Matute