Ara ja, acabades les eleccions, veient el triomf del PP només ens queda esperar a la investidura del govern a mitjans de desembre per veure com la dreta compleix les promeses del programa, però no n'han fet de propostes; el PP no ha dit que haurà de fer per pal·liar la crisi.
S'acosten temps de retallades socials, econòmiques i culturals. La marea blava portarà el descrèdit de la societat catalana i basca i, sens dubte, s'atemptarà de nou contra les llibertats d'identitat.
Potser la crisi provocada pel capitalisme sobreexplotat es curarà amb més capitalisme salvatge, deuen pensar, però això no treu l'imminent atac contra l'estat del benestar, la capitalització de l'educació, de la sanitat i de la cultura. I és per això que s'apropen temps encara més difícils, perquè el canvi només resideix en que els que ara actuaran a la dreta són de la dreta i no una falsa aplicació del socialisme i un exemple de mala gestió... Això no justifica la majoria del PP, però que ho justifica? Ens quedarem de braços creuats envers l'activitat de l'ex "Alianza Popular" (residu de la dictadura en la transició)? Els catalans es posaran d'acord per defensar la seva fiscalitat i identitat? Els bascos mouran fitxa? L'esquerra de l'Estat Espanyol s'oposarà fermament? Ara només queda esperar, romandre en calma i veure-les venir, preparar al jovent, del costat que sigui, per agafar les regnes d'aquesta situació desbocada. Al final el país serà nostre i els joves haurem de demostrar la capacitat que tenim per no repetir errors del passat.
El 20N ha estat la primera experiència des del prisma periodístic/comunicatiu dels nostres companys i nosaltres. Hem pogut veure, en una campanya francament monòtona, com la dreta ha pujat al poder. Hem estat atents als detalls i només podem dir tot està per fer i no sabem que és possible, tot està per veure.
Ara ja s’ha acabat la campanya, el 20-N ha arribat al final i el PP s’ha emportat una contundent majoria de govern. Per acabar aquest seguiment electoral volem afegir aquesta petita conversa amb Ricart Gomà (candidat per l’alcaldia de Barcelona i membre del govern de l'ajuntament de Barcelona a l'oposició). Hem tingut una conversa amb ell i ens ha donat respostes a qüestions rellevants després d'haver-se acabat aquest període electoral.
Després del 20-N, vistos els 11 escons de la coalició d’esquerra verda, on quina situació es troba ara aquest grup parlamentari?
Vistos els resultats estem molt content, han estat els millors resultats de l’esquerra verda en tota la història, aquests 11 escons ens faran consolidar-nos com una oposició de pes.
I quins són els pilars d’aquesta oposició?
Principalment la nostre oposició es basarà en dos punts. Primer procurarem tenir una actitud contundent envers les polítiques de dretes, defensar l’estat del benestar, buscar el benefici social, defensar la identitat catalana, i després, com sempre hem procurat, oferirem una alternativa a la dreta, sigui qui sigui qui la proposi.
Per fer front a la dreta seria possible la unió total de l’esquerra d’aquest país per generar un bipartidisme que es pugui enfrontar a la dreta?
No caldria, un fet positiu en la política d’aquest país és el pluripartidisme, no caldria unir totes les dretes per a generar una oposició.
La coalició d’ICV i IU s’enfrontarà al PP al parlament. Mariano Rajoy avui ja ha confirmat que no donarà tolerarà o aprovarà cap mena de pacte fiscal amb Catalunya o Euskadi, ICV que defensa la identitat i benefici de Catalunya ha rebut i rebrà recolzament per part d’Izquierda Unida?
Sí, i en seguirà rebent. Iziquierda Unida recolza la proposta i la coalició després del resultats del Tribunal Constitucional reconeix i defensa el dret a decidir del poble català i per tant s’oposarà a les polítiques centralistes espanyoles. Això vol dir que estaríem d’acord de participar en una coalició catalanista per la sobirania ja sigui nacional o federalista de Catalunya.
S’ha vist en els últims mesos que la gent ha recolzat les polítiques d’esquerres, la gent ha donat suport al moviment 15-M però el PP ha guanyat amb majoria. D’on ha sortit després de tot aquest vot del PP? Ha fallat alguna cosa en el bloc d’esquerres.
Realment el vot del PP només té 600.000 vots de diferència, no ha experimentat un creixement significatiu malgrat la victòria. Aquesta diferència de vots (la del PP i la dels altre partits) ha estat degut a la davallada del PSOE. Per tant si que hi ha hagut col·laboració, molts votants del PSOE han preferit adherir-se a les propostes alternatives als Socialistes i això ho podem veure amb la crescuda d’Amaiur o d’ICV+IU.
Ara mateix els col·lectius juvenils estan plens d’iniciativa, són els que estan al carrer i són un dels col·lectius més afectats per la crisi? Creuria convenient un canvi radical en el sistema i que els joves agafessin les regne del govern per poder canviar les coses abans de que vagin a pitjor?
S’ha de tenir en compte que hi ha molts col·lectius representats o no al carrer. Seria important una representació jove però hi ha molts tipus de jovent.
Ja però el jovent està tenint molt bones idees, s’han escoltat?
La pluralitat de la nostre societat comporta que tothom tingui propostes i idees s’han d’escoltar totes les possible, les de tots els col·lectius.
Ja per anar acabant, com pronostiques que seran els mesos vinents, hi haurà un canvi?
Veig un canvi, les polítiques d’esquerres han estat més votades. El govern anterior del PSOE haurà de deixar de practicar polítiques de dretes i el PP serà continuista, retallaran econòmica i socialment el país, per tant pronostico un futur imminent de retallades socials i culturals que posaran en risc l’estat del benestar.
I sobre les recents polítiques d’ultradreta? S’han de combatre?
La xenofòbia i altres conductes pròpies d’ultradreta s’han de combatre sens dubte. Nosaltres prediquem amb l’alternativa, amb la tolerància i col·laboració dels col·lectius no cal trobar caps de turc.
Tens alguna última cosa a dir després d’aquesta campanya?
Sí, que cal seguir lluitant, que anem bé. Ara no podem abandonar veient com estar la situació.
Doncs bé, moltes gràcies Ricart per col·laborar amb nosaltres.
L’anunci d’Izquierda Unida produït per Creative Commons, és un recull d’opinions del col·lectiu d’afectats per la crisi des del punt de vista de diferents franges d’edat i situacions social-econòmica. Proposa una revolució col·lectiva metre enumera un seguit de causes de la situació crítica econòmica i després els mateixos anunciants d’aquestes circumstàncies plantegen la seva situació sota el lema “Somos más”. Al final apareix Cayo Lara oferint una “revolució plural”; els d’esquerra plantegen solucions per a la crisi des del punt de vista dels afectats.
L’espot electoral pel 20-N per part d’ICV ha respectat la línia del missatge de la campanya electoral. Es tracta d’un anunci auster, simple i amb un missatge clar. Aquest es divideix en dues parts. La primera es un muntatge de fotos en blanc i negre de membres opositors de l’esquerra verda, hi van apareixent missatges sobre la dreta mentre sona una sintonia de percussió i corda èpica i contundent. El missatge està narrat per una veu en off.
Després de tantes promeses trencades - Zapatero
Més privilegis als rics – Duran i Lleida
Més fotre’ns el dit a l’ull – Esperanza Aguirre
Més retallades – Artur Mas
Més dretes salvatges – Aznar i Rajoy
I a sobre hem de callar?
S’esvaeixen en un fons negre. Apareix el color, amb molta llum Joan Coscubiela fa el seu discurs, exposa el missatge de la campanya; sempre fent una crida als no representats.
Els grans poders econòmics i els grans lobbys ja tenen a qui els representa. Però, si tu calles, qui et representa? Qui defensarà els teus drets?
L’anunci pretén cridar l’atenció dels col·lectius que no s’identifiquin amb la dreta que ha deixat al país en aquesta situació. Amb el joc de fotografies del principi inculpa als altres partits, concretament PP, CiU i PSOE de la terrible situació de desemparament de la societat per part de l’estat.
Cartell d'Izquierda Unida per les eleccions del 20-N
El cartell pel 20-N per part d’Izquierda Unida
és més auster que el ICV. És simple, no destaca per un disseny massa elaborat
tot i que segueix un patró molt similar al ICV: Eslògan potent, imatge pot
potent. La composició del cartell és similar a la dels homòlegs catalans.
Verticalitat, missatge abaix, aquesta vegada en una marquesina grana amb el
logo de la coalició i a sobre amb el fons desenfocat hi ha un retrat del bust
de Cayo Lara (el primer a les llistes d’IU) amb el subtitul “Candidato a la presidència
del gobierno”.
Desgraciadament, a més de no disposar d’un
component visual contundent aquest cartell per desgràcia tampoc ha rebut un
tractament d’estil massa elaborat i és d’una simplicitat escesiva envers el
nivell dels altres partits (inclús d’ICV), la austeritat no va renyida amb el
talent i aquest cartell no destaca per tenir un estil massa llampant. Simple i
concret.
Els cartells presentats pel grup català de la coalició
de l’esquerra verda és simple. El cartell és un retrat frontal del bust de Joan
Coscubiela sobre un fons blanc, just a sota hi ha escrit amb una tipografia
molt austera l’eslògan de color verd clar. El cartell, envers l’eslògan és poc
contundent. Les imatges que apareixen a l’altre banda Joan Coscubiela l’altre
versió del cartell la que hi apareix el segon de les llistes d’esquerra és
sense dubte poc agressiva. La expressió facial és hieràtica, no desperta cap
mena d’energia al contrari que el missatge que pretén transmetre, sembla que
vulgui ser un mirall on relaxar-nos, veure els candidats en la normalitat, en
la REALITAT, però el que aconsegueixen és crear un cartell iconogràficament
contradictori i somnífer a nivell visual, és poc cridaner. Hi ha gent que ha
criticat el cartell per semblar “la foto del DNI”.
Resumint. És un cartell d’estructura molt
simple, mancat d’agressivitat i per tan fora de la línia combativa de la
campanya de l’esquerra verda per aquestes eleccions. Comparant-ho amb la resta
d’idees per la campanya és un dels cartells més directes, però segons el nostre
criteri falla en algun detall com la
mirada dels candidats a la foto.
Durant aquesta campanya electoral el bloc de l’esquerra
verda ha fet servir dos eslògans certament agressius, diguem-ne que les
esquerres verdes s’han posat a la defensiva i han procurat captar el vot perdut
del PSOE i d’altres esquerres amb el missatge del canvi dirigit a l’individu.
Primer l’eslògan d’ICV que diu “…I a sobre hem
de callar?”. Aquest eslògan pretén posar sobre la taula totes les resignacions
anteriors, totes les vegades que la gent i el govern d’Iniciativa ha hagut de
callar envers les dretes. És un missatge contundent, agressiu, impropi de les
esquerres verdes. S’ha aplicat l’eslògan directament al cartell, sense
filigranes i s’ha repetit innumerables vegades (més que en altres ocasions) l’eslògan
el qual ha ajudat al col·lectiu verd a tenir un lema d’auto-convenciment i
no-resignació (veure apartat La
propaganda Electoral II – El cartell d’ICV).
En el marge extra català, els d’Izquierda
Unida han fet servir un eslògan igual de contundent però més compacte. El
simple i cridaner “Rebélate” dona a entendre la postura de canvi i
inconformisme de les propostes d’Izquierda Unida.
En conclusió, hem de fer referència a la forma
dels missatges, els quals estan dirigits de forma imperativa o
interrogativa/exclamativa al votant. Hi ha partits que utilitzen missatges en
plural, que uneixen la causa del partit a la del ciutadà. Esquerra verda en
aquesta ocasió a procurat llençar un missatge directe, precís al militant, i no
només al simpatitzant pel partit perquè l’eslogan genera un efecte viral envers
els altres cartells electorals. Mentre que els altres partits parlen de la seva
causa, el missatge d’esquerra ens crida l’atenció ja que és simple i està
dirigit al ciutadà.
Als volts de les
11 de la nit, quan ja s’ha arribat al pràcticament al 100 % de l’escrutini, els
resultats al Congrés dels Diputats són els següents:
PP: 186 escons
PSOE: 110 escons
CiU: 16 escons
IU-ICV: 11 escons
Amaiur: 7 escons
UPyD: 5 escons
PNB: 5 escons
ERC-RCat: 3
escons
BNG: 2 escons
CC-NC: 2 escons
COMPR: 1 escó
FORO: 1 escó
GBAI: 1 escó
Primer de tot,
afegir que han sigut unes eleccions històriques: pel que fa als populars, ha
sigut el millor resultat de la historia del partit, amb 186 escons, i fins i
tot, la segona majoria de la historia més del Congrés. En quan als socialistes,
tot el contrari, és el pitjor resultat de la historia del partit, amb 110
escons.
En segon lloc,
remarcar sobretot, els 7 escons d’Amaiur. En la seva primera participació ha
aconseguit fer front a l’altre partit nacionalista del País Basc, el PNB, i
junt amb aquest, han plantat cara als partits nacionals, PSE, PP i UPyD. (12
escons pels nacionalistes enfront dels 6 dels nacionals).
Seguidament,
valorar, que CiU ha aconseguit també un resultat històric, guanyar per primer
cop unes generals a Catalunya.
Valorar també,
l’augment molt considerable d’IU que passa de 2 escons a 11, que tal com vam
explicar en les enquestes, s’ha beneficiat de la davallada socialista.
Remarcar també,
que UPyD, formaria grup parlamentari propi amb 5 escons.
Finalment, la
participació ha augmentat considerablement, a un 71,70 %. Probablement per la situació
de crisi que estem vivint.
A Catalunya:
Els resultats a
Catalunya són els següents:
CiU: 16 escons
PSC: 14 escons
PPC: 11 escons
ICV-EUiA: 3
escons
ERC-RCat: 3
escons
A Catalunya, el
més important, sens dubte, és la victòria de CiU. Doncs, com ja hem dit abans,
és històrica.
També remarcar,
que ICV-EUiA, tot i triplicar els escons aconseguits el 2008 (d’1 escó a 3
escons) no s’ha beneficiat de la davallada socialista de la mateixa manera que
ho ha fet IU a la resta de l'Estat.
És important
afirmar que ERC-RCat manté els 3 escons tot i que l’últim escó segueix ballant.
Quan són les 22h
i 30 min. aproximadament, i amb un escrutini del 88,7 %, es segueix consolidant
la victòria Popular (186) i la gran davallada socialista (110). Es el pitjor
resultat de la història dels socialistes.
A aquestes hores
ERC-RCat recuperaria l’escó perdut i se situaria amb 3 escons: ERC-RCat
obtindria 1 escó a Girona (Teresa Jordà) i 2 a Barcelona (Alfred Bosch, Joan
Tardà).
Cal remarcar que
la davallada més gran dels socialistes és a Catalunya, Cantabria Astúries i el
País Basc. I en menor mesura a Castella-La Manxa.
Per altra banda
el Partit Popular on més ha augmentat és a les Canàries, Extremadura, Galícia i
Andalusia (comunitats on l’atur és més fort) mentre que on ha augmentat en
menor nombre els vots, és a Catalunya.
Quan són les 22h
aproximadament, amb un escrutini del 72,6 %, es confirma la majoria absoluta
del PP que sembla que serà folgada. El Partit Papular obtindria 187 escons
mentre que el PSOE seguiria 110.
Es important
considerar que a hores d’ara el PSOE no guanyaria les eleccions a cap dels
comunitats autònomes; a Catalunya CiU superaria amb nombre de vots a PSC i al
País Basc, el PNB superaria al PSE.
S’ha de
considerar l’espectacular tomb de les forces nacionalistes al País Basc, que
obtindrien una àmplia majoria entre Amaiur i PNB (12 diputats) contra 6 dels
partits nacionals PP i PSOE i UPyD (6 diputats).
UPyD es consolida
en el Congrés amb 5 diputats, per tant, formaria grup parlamentari propi.
A Catalunya,
seguiria la històrica victòria de CiU (16) davant del PSC (14). Veuríem com el
PSC deixa de ser la força més votada a Tarragona. A Barcelona, concretament el
PSC venceria, però només amb 10 escons, enfront de CiU amb 9: el pitjor
resultat de la història del PSC a Barcelona.
ICV-EUiA
guanyaria 2 escons respecte del 2008, més o menys com plantejaven les
enquestes, i se situaria amb 3 escons.
Quan són les 21h
i 30 min. aproximadament, els primers escrutinis (38,5 % escrutat) donen com a
vencedor, amb majoria absoluta al PP (182). I la davallada, esperada, del PSOE
(111).
Es consolida CiU
com a tercera força política (16); i es destaca la recuperació d’IU-ICV (11); i
finalment, molt destacable, la irrupció d’Amaiur (7), en la seva primera participació,
que obté més diputats que el PNB(5); Sembla que consoliden la seva presencia en
el Congres ERC.R.Cat (2) i UPyD (4).
A Catalunya
veuríem com perilla la victòria socialista; un fet històric, doncs serien les
primeres generals que guanyaria CiU a Catalunya. Els resultats serien els
següents a Catalunya: CiU (16) / PSC (15) / PP (11) / ICV (3) / ERC-RCat (2).
Resultats amb un escrutini del 35 %.
En aquests
moments, a les 20h i 55 minuts, els primers sondejos dels resultats donen clarament
un titular: Com ja es preveia, la victòria del Partit Popular.
Ens hem de fixar
però que hi ha força exemples, si més no, curiosos que cal tenir en compte.
Els sondejos
segons escons a les comunitats autònomes: a l’Estat Espanyol, a totes les
comunitats autònomes guanyaria el PP, amb l’excepció de Catalunya i Euskadi on
guanyarien socialistes.
Concretament a
Catalunya, el PSC obtindria la victòria a les províncies de Barcelona i
Tarragona, mentre que CiU guanyaria a Lleida i a Girona; tot i així, al
haver-hi un major nombre de diputats per Barcelona, el guanyador a Catalunya,
molt ajustadament, seria el PSC. Els resultats serien aquests a Catalunya: PSC:
15-17 / CiU: 13-15 / PP: 11 / ICV-EUiA: 3 / ERC.R.Cat: 3.
S’ha de veure
també el resultat, en forma de vots, filtrat per províncies: el resultat donaria
la victòria al PP en 45 províncies, mentre que el PSOE guanyaria només en 3
províncies: Sevilla, Tarragona i Barcelona; destaca la victòria de CiU a Girona
i Lleida i finalment, d’Amaiur a Guipúscoa i el PNB a Vizcaya.
Aquestes serien
les primeres impressions dels resultats a falta de 5 minuts perquè comenci
l’escrutini. (Quan es tanquin les urnes a les Illes Canàries).
Seguirem informant quan s'hagi iniciat l'escrutini.
El programa
electoral d’ICV-EUiA, es basa en propostes que podríem agrupar en tres grans
blocs que pretenen satisfer cada un d’ells les diferents sensibilitats que hi
ha dins de la coalició.
1.- Reivindicacions econòmiques anticrisi.
1.1.- La dació en
pagament.
1.2.- Lluita
contra l’atur.
1.3.- Oposició al
rescat dels bancs.
1.4.- Augment
dels impostos vers les retallades com a forma d’obtenció de recursos.
2.- Reivindicacions mediambientals.
2.1.- Tancament
de nuclears i lluita contra el canvi climàtic.
3.- Reivindicacions sobre el model d’Estat.
3.1.- El dret a
l’autodeterminació.
3.2.- Avenç en
l’autogovern de Catalunya.
3.3.- Reforma
federal de la Constitució.
D’aquest programa
electoral en destaca una major preponderància de les mesures de caire econòmic.
Aspecte lògic, tenint en compte la situació actual.
Entrant en una
anàlisi més detallada trobem, com en la resta de programes electorals dels
altres partits, bones dosis de demagògia i de falta de concreció. Anem a
detallar-ne cada exemple:
a)Rescatar
la gent, no els bancs. Els bancs que reben ajudes públiques han
de cedir els seus pisos a un preu baix i taxat per fer un parc d’habitatge
públic i han de facilitar crèdit a les famílies, autònoms i petites i mitjanes
empreses.
Quan un sistema financer s’ensorra, l’economia d’un país cau. Per tant, per
a recuperar-la s’ha de recuperar el sistema financer, els bancs. La resta de
països occidentals, envoltats en aquesta situació de crisi, han ajudat als seus
bancs. Dir rescatar a la gent, no les
bancs, és una proposta plena de demagògia.
b)Lluita
contra l’atur, invertint en una economia social i sostenible.Creant
ocupació de qualitat, estable i amb salaris dignes. Retirar la reforma laboral
de PSOE i CiU que no ha creat ocupació i, en canvi, ha provocat que
l’acomiadament sigui més fàcil i barat.
Aquest punt, és una proposta que la subscriuen tots els partits polítics. A
més, no es concreta quina en pot ser la solució. Per tant, podríem considerar
aquesta proposta, també, demagògica.
c)La
solució no és retallar, és tenir més recursos. Reforma
fiscal justa: Que pagui més qui més té, qui més especula i qui més contamina.
Les rendes del capital han de pagar igual que les del treball. Lluita contra
els paradisos fiscals, el frau fiscal i els “xiringuitos financers” (SICAV).
Fer aflorar l’economia submergida. Reforma fiscal verda. No apujar l’IVA.
Es tracta d’una reforma fiscal de difícil aplicació. Amb una fiscalitat del
capital competitiva, es produiria una “fuga de capital”. A més, la reforma
contra els paradisos fiscals, es una reforma de caire internacional, mundial,
els paradisos fiscals estan fora de l’Estat.
d)Stop
desnonament, dació en pagament. Nova llei per suspendre els
desnonaments per impagament d’hipoteques de treballadors/es aturats. Possibilitat
d’acollir-se a la dació en pagament del pis hipotecat si és residència habitual
i alliberar-se de la hipoteca.
La dació en pagament és quelcom jurídicament complicat, no s’havia
preestablert en els contractes de compra-venta de vivendes la dació en pagament.
Per tant, això provocaria un encariment i un difícil accés als crèdits
bancaris.
e)Per
una democràcia de la ciutadania, neta i transparent.Referèndums
ciutadans vinculants. Participació ciutadana en l’elaboració de lleis. Reforma
de la Llei electoral que respecti la pluralitat. Supressió del cànon digital.
Transparència i accés a la informació. Contra la corrupció cal separar els
diners de la política.
En aquest punt, veuríem més mesures concretes com els referèndums de
ciutadans vinculants o la supressió del cànon digital. Tanmateix, es permet una
altre llicència a la demagògia quan parla de separar els diners de la política
com a mesura contra la corrupció: és quelcom molt complicat de separar.
f)Tancar
les nuclears, lluitar contra el canvi climàtic.Tancament
gradual de les centrals nuclears, que són cares, ineficients i insegures.
Impulsar una Estratègia Estatal contra el Canvi Climàtic.
En aquest punt també es mostra més concreció, però faltaria explicar com es
substituiria això en el mix energètic, es a dir, tancar gradualment les
nuclears, però alhora explicar com se substituirà aquesta falta d’energia.
g)Defensar
Catalunya i el dreta a l’autodeterminació, contra el centralisme.Exigir
al govern espanyol l’avenç de l’autogovern: reforma de lleis i del model de
finançament, traspassos pendents, participació en organismes estatals i de la
UE. Reforma federal de la Constitució, tot reconeixent el caràcter
plurinacional de l’Estat i recollint el dret a decidir.
Finalment
aquest podria ser el punt amb més concreció, doncs exigeix l’autogovern sabent
que requereix una reforme de lleis i de model de finançament, que reclama; i
coneixent alhora que requereix també, una reforma federal de la Constitució que
també exigeix.
Aquest són els
punts extrets del butlletí electoral que tot ciutadà rep a la bústia de casa
seva.
Tot seguit podeu
veure un vídeo que ha penjat el partit al seu lloc web, i que es va visionar
durant l’acte central de campanya, on s’explica força bé, detallada i breument
aquests principals punts.
Des de l’última
publicació, la activitat electoral d’Iniciativa ha sigut molt constant i així
seguirà fins ben bé el dia abans de les eleccions. Les diferents activitats que
s’han realitzat i es realitzaran les mostrarem a continuació:
-09 de
novembre:
· A les 9h: Esmorzar-col·loqui Primera
Plana Periódico.
· A dos quarts d’una: Roda
de premsa a Tarragona.
· A les 8 del vespre: Acte
públic a Barcelona.
-10 de
novembre:
· A la una del migdia:
Conferència Cercle d’Economia.
· A dos quarts de sis de la
tarda: Xat a El País.
· A dos quarts de vuit del
vespre: Acte públic a Molins de Rei.
-11 de
novembre:
· A dos quarts de 10 del
matí: Entrevista en directe a “El món a RAC1”.
· A dos quarts de 10 de la
nit: El debat de candidats a TV3.
-12 de
novembre:
· A les 11 del matí: L’Acte
Central de Campanya a les cotxeres de Sants.
-13 de
novembre:
· A dos quarts de 8 del vespre: Acte públic a
Igualada.
-14 de
novembre:
· A les 9 del matí: Entrevista en directe a “El
matí de Catalunya Ràdio” amb Manel Fuentes.
· A dos quarts d’11 del
matí: Entrevista en directe a Ràdio 4: “El matí a 4 bandes”.
· A les 12 del migdia: Roda
de premsa a La Llagosta.
· A tres quarts de 10 de la
nit: Entrevista al programa Àgora de TV3.
-15 de
novembre:
· A dos quarts de 10 del
matí: Entrevista digital amb Prensa Ibérica.
· A dos quarts de 7 de la
tarda: Acte central Mon del Treball al Poblenou.
· A les 7 de la tarda: Acte
públic a Santa Coloma.
-16 de
novembre:
· A dos quarts de 5 de la
tarda: Xat a vilaweb.
· A dos quarts de 7 de la
tarda: Acte central Mon del Treball al Poblenou.
-17 de
novembre:
· A dos quarts de 6 de la
tarda: Roda de premsa a Sant Cugat del Vallès.
-18 de
novembre:
· A les 7 de la tarda: l’Acte final de
campanya.
Com podem
comprovar l’agenda del candidat és considerablement atrafegada, molt dels dies
arriba fins i tot a participar en 3 actes. Podem veure també una forta presència
als mitjans.
De la mateixa manera que estem fent amb
ICV-EUiA, publiquem els principals titulars d’IU a pocs dies de les eleccions
del 20N.
-Cayo Lara: “El voto a IU va a impedir al PP
lograr la mayoría absoluta.
-Manifest cap al 17N: “La Educación no se
vende, se defiende”.
-Alberto Garzón: “PSOE y PP basan su campaña
en el miedo, los votos de IU se basan en la esperanza”. Cayo Lara des de Màlaga ha protagonitzat un
multitudinari míting juntament amb Alberto Garzón, Amanda Meyer, Pedro Moreno
Brenes y Jose Antonio Castro.
-Oskar Lafontaine (Die Linke): “El éxito de
IU en España fortalece a la Izquierda en toda Europa”. Un èxit d’Izquierda Unida a Espanya enforteix a la
Esquerra a tot Europa i contribuirà, en aquest sentit, enormement al
desenvolupament d’una Europa democràtica, social, ecològica i pacífica.
-IU i
CC.OO. mostren “convergència i coincidència” per a aconseguir una sortida
social de la crisi. Cayo Lara trasllada a Ignacio Fernandez Toxo el seu compromís que IU seguirà
sent “la veu de CC.OO. al Congres”.
-Alberto Garzón: “No importa que siglas
conduzcan a la revolución, mientras ésta se haga”.
-Cayo
Lara fa una crida a “construir un projecte alternatiu d’esquerres” per al
treball i els drets socials.
-IU-Verdes
considera una “vergonya” que el Govern regional anunciï més retallades.
-Llamazares: “Es el tiempo de la rebeldía contra
los recortes, por la regeneración democrática y por una salida justa de la
crisis”.
-Cayo Lara: “La primera medida urgente tiene
que ser un plan de empleo y formación para los cinco millones de parados y
paradas”.
-IU
denuncia davant la Comissió Europea les obre del Puerto de Granadilla.
-Cayo Lara li diu a
Zapatero que “¡Basta ya!” y l’emplaça a que “es planti davant la UE perquè aquí
ja no hi hagi mes retallades”.
-Cayo
Lara, a la Cope, aposta per “impostos justos i lluitar contra el frau fiscal”
per a sortir de la crisi.
-Willy
Meyer reivindica a Màlaga a IU com l’única opció d’esquerres real.
-Persones
del món de la cultura, activistes socials i sindicals “trien IU”.
-Cayo Lara: PSOE y PP han puesto la democracia
de rodillas”.
També, igual que amb ICV-EUiA, seguirem publicant
els principals titulars d’IU al llarg del que queda de campanya.